RECOPILACIÓ JOCS DE CATALUNYA

ESTIRADA DE CORDA

Número de jugadors: Entre 10 i 15 per equip.

Lloc/zona ideal per practicar-ho: Un terreny pla d'almenys 30 metres

Material: Una corda gruixuda, de 20 metres de llargada i un mocador que es lliga a la meitat de la corda.

Explicació:

Els participants fan dos grups. Cada equip es col·loca a una banda de la corda que està separada per un mocador que s'ha lligat al mig. A terra, a la meitat del camp de joc, es traça una línia.

Comença el joc tibant fort la corda, de tal forma que l'equip que tingui més força ha d'aconseguir fer xafar la línia al primer participant de l'equip contrari.

LA FERRADURA

Número de jugadors: Individual o per parelles.

Lloc/zona ideal per practicar-ho: Una plaça, un pati, una zona plana.

Material: Tres o més ferradures i una varilla de ferro de dos pams.

Explicació:

És un joc que hem après a l'institut. Abans, quan hi havia més cavalls i matxos, s'hi jugava més. Avui no és gaire habitual veure-hi jugar.

Per a jugar-hi s'ha de plantar una vara de ferro a terra i traçar al seu voltant una circumferència de 50 o 60 centímetres de diàmetre. Cada jugador té entre 3 i 5 ferradures. Des d'una distància d'un parell de metres les han de tirar intentant que es quedin agafades a la vara o, si més no, que quedin dintre de la rotllana.

EL MOCADOR

Número de jugadors: Per grups. En total un màxim de vint.

Lloc/zona ideal per practicar-ho: Una plaça o un carrer que no passin cotxes.

Material: Un mocador.

Explicació:

Es fan dos equips d'igual nombre de jugadors i es separen uns vint metres. Cada grup es numera sense que l'equip contrari sàpiga els números.

Qui porta el joc es posa al mig dels dos equips, amb un mocador a la ma. Aleshores comença el joc cridant, fort, un número.

El jugador de cada equip que té aquest número ha de sortir corrents a agafar el mocador. L'objectiu és agafar-lo i tornar al seu lloc sense que el contrari el toqui. Si el toca queda eliminat, en canvi, si no ho aconsegueix és aquest qui resta eliminat.

Els eliminats es posen al costat del qui condueix el joc i podran ser salvats per un company si, en agafar el mocador, el toquen i aconsegueixen tornar al grup sense ser tocats pel contrari.

El joc s'acaba quan a un dels equips es queda sense jugadors.

És un joc típic d'estiu, al carrer, o també quan es va al camp, a l'ermita...

CORRIDA DEL CABÀS O DE LES PEDRES

Número de jugadors: Depenent del nombre de cabassos. En principi 5 per corrida.

Lloc/zona ideal per practicar-ho: Un terreny pla d'uns quinze metres

Material: Almenys 5 cabassos i 10 pedres de riu per cabàs.

Explicació:

El joc consisteix en recollir el més ràpidament possible les deu pedres alineades davant el cabàs, i separades un metre unes de les altres.

Quan s'inicia el joc cada jugador ha d'anar corrents i posar les pedres al seu cabàs, d'una en una, és a dir, el més ràpid possible. Cada cop, però, sols en pot agafar una i posar-la al cabàs i després tornar a córrer per agafar-ne una altra -el cabàs no es toca, es queda a la línia de sortida-. 

L'ordre per començar a recollir és indistint. Es pot començar per la primera, per la darrera o per la meitat.

Guanya el qui recull primer la filera de pedres que té davant seu.

XARRANCA, XANCLETA, PALET O AVIÓ

Número de jugadors: Un màxim de cinc.

Lloc/zona ideal per practicar-ho: Una plaça, plana.

Material: Un guix i una pedra plana.

Explicació:

Es marca a terra la xarranca. Per torns cada jugador tira una pedra plana a la casella que toca. Es comença per la 1 i es va pujant. Cal que la pedra caigui dins de la casella, sense tocar les vores. Aleshores es fa el recorregut de la xarranca de la següent manera: cal passar per totes les caselles, successivament, saltant-se la casella que té la pedra, a peu coix, sense trepitjar les línies ni tocar amb l'altre peu el terra.

Si el recorregut és dels que tenen caselles en creu i si cap de les dues caselles no és la que té la pedra, en arribar a aquestes es posa un peu a cadascuna. En arribar a l'última casella es gira i torna fins al principi. Quan s'està a la casella anterior a la que té la pedra cal ajupir-se i agafar-la i tornar amb ella al principi. Si durant aquest recorregut en algun moment el jugador toca amb l'altre peu al terra o trepitja una ratlla o en llençar la pedra no encerta bé la casella corresponent li passa el torn. Si es fa tot el recorregut es continua amb la següent casella fins que s'han fet totes.

Guanya qui primer fa tot el recorregut.

FONT: http://www.xtec.cat/centres/e3007233/WEB%20COMENIUS/WEB%20CATALA/CATALUNYA/jocs%20tradicionals.htm#xarranca

RECOPILACIÓ JOCS D'ÀFRICA

La pesta

Un Jugador té la pesta i vol contagiar els altres. La resta per evitar ser tocats han de pujar damunt qualque objecte: un banc, espatlleres,etc. Si t'agafen tens la pesta i pilles.

Variants: Quan pillen algú aquest també pilla.

Pilota verinosa (mato en cercle)

Un equip es situa fora del cercle delimitat amb cons xinesos i l'altre a dins. Comença el joc, els de fora llancen a dins per matar algú, Si algú de dins agafa la pilota després de fer un bot o de primeres abans que boti no es mort i diu “canvi” i el seu equip ha de sortir de fora i els altres a dins continuant el joc, Si es mata a algú aquest surt i passa a formar part de l'altre equip. Guanya l'equip que quan s'acaba el temps té mes components.

Terra i mar

Aquest joc prové de l’ Àfrica, poden participar tants de jugadors com es vulgui, tots es col·locaran en fila i paral·lels a ells amb un guix es marcarà una línia a terra. S’entendrà que una banda de la línia és mar i l’altra terra.

Anirem cridant mar o terra alternativament i els alumnes han d’anar botant respectivament a la banda de la línia corresponent al que es va cridant. L’alumne que s’equivoca perd un punt. Tots comencen amb 5 punts. El darrer que queda guanya.

“Cheia” (Senegal,Iena)

Es fan dos equips iguals. Un equip es col·loca en cercle i a davant cada membre es col·loca un con.

Al centre també se n’hi posa un. Un de l’equip de fora entra al cercle i ha d’anar a cercar cada un dels cons que formen al cercle i portar-lo al mig. Quan les hi té tots, els ha de tornar a col·locar al lloc corresponent.

L’ equip del cercle pot matar la persona de dins si la toca amb la pilota. Si el de dins és eliminat, pot entrar un altre del seu equip. Els de fora es poden passar la pilota. Si aconsegueixen posar els cons s’aconsegueix un punt i quan tots els atacants són eliminats es canvien els papers.

FONT: CP SON OLIVA

RECOPILACIÓ JOCS D'OCEANIA

Ver ver alas lama” ( Papua Nova Guinea, Oceania)

Es delimita un gran cercle format per 12 cercles i amb un cercle central. Dins del cercle central s’hi col·loquen un gran nombre de bolles. Dins cada cercle hi haurà un participant. A la senyal els participants corren a agafar les bolles amb l’objectiu de tenir-ne tres en el seu cercle. A cada viatge només es pot agafar una. 

Després afegirem la variant de queles bolles es poden agafar del centre o robar-les dels altres participants. Cap participant no pot evitar que li robin les bolles. Guanya el primer participant que aconsegueix tenir tres bolles en el seu cercle. 

“Wok tali wok” 

Es dibuixen dos cercles grans a terra a una distància d’uns 25 metres, l’un de l’altre. En un s’hi col·loquen dos perseguidors amb un pitrall a la mà. En l’altre cercle s’hi col·loquen la resta dels participants asseguts a terra. 

A la senyal “ WOK TALI WOK” els perseguidors surten en direcció a l’altre cercle amb la intenció d’atrapar a la resta de participants que al mateix temps corren en sentit contrari mirant de salvar-se arribant a l’altre cercle. Tots els participant atrapats passen a ser perseguidors en la següent estampida

FONT: CP SON OLIVA

RECOPILACIÓ JOCS D'ÀSIA

El drac xinès: (Xina)

Es fan grups de 5 o 6 persones i formen una filera (drac). El joc consisteix en què el cap del drac ha d’intentar agafar la cua d’un altre drac.

Observacions: Si algun drac agafa una cua tenen un punt, podem variar que el de la cua passa a l'altre drac que l'ha pillat.

“Hong-lin-ten” .El semàfor(Xina).

Un alumne persegueix a la resta de la classe i va donant indicacions. Quan diu verd, tothom ha de córrer, taronja tothom ha de caminar i en dir vermell tothom ha de quedar quiet i el perseguidor només pot fer dues o tres passes per encalçar a algú. Les indicacions que dona també les compleix ell.

El Volant(Xina)

Consisteix en colpejar una indíaca sense que caigui en terra.amb qualsevol part del cos. El joc consisteix en fer més colpejos que els altres equips.

El mocadoret ( Asia)

Dos equips numerats i enfrontats, separats a una distància i col·locats darrere d'una línia.  Entre els dos grups es col·loca un alumne amb un mocador gran.El alumne del mocador diu en veu alta un número. Els companys que tinguen aquell número es dirigiran cap al mocador amb la intenció d'agafar-lo i portar-lo al seu camp. 

El que no agafe el mocador pot atrapar el seu portador.

FONT: CP SON OLIVA

RECOPILACIÓ JOCS D'EUROPA

Els paquets 

Els alumnes es desplacen per tot el camp de joc i el professor va dient paquets d'un nombre diferent. Per exemple: “paquets de 5” i els alumnes han de formar grups de 5.

Futbol sense pilota ( Portugal )

Fem dos grups i dividim el camp en dos. El gol és quan un jugador passa la línia de fons del camp contrari. Els jugadors poden defensar, si toquen un jugador contrari en el seu camp.  Si el toquen, aquest ha de quedar assegut fins que un company seu el salvi xocant-li la mà. Guanya l'equip que fica més gols. 

Observacions: limitar la zona d'anotació amb cons.

Els quatre cantons ( Anglaterra)

Es fan 4 grups i es delimiten 4 zones o quatre cantons. Quan el professor conte fins a 3 tots han de canviar de cantó. 

Hi ha un alumne enmig de les quatre zones i si t'agafa quedes a pillar amb ell. Acaba el joc quan tots estan pillats.

Moros i cristians: ( Espanya)

Dos equips enfrontats i col·locats separats a certa distància darrere d'una línia. Uns són els "moros" i els altres són els "cristians".  Comença un d'un equip i es dirigeix al camp dels altres que esperen arrere la línia, amb la mà oberta. El alumne toca les mans de tots i només pica la mà d'un contrari que l'haurà de perseguir. Si l'atrapa abans d'arribar al seu territori quedarà eliminat. Ara li tocarà a l'altre equip.

FONT:http://educacio-fisica-cp-son-oliva.blogspot.com.es/p/jocs-del-mon_15.html

RECOPILACIÓ JOCS D'AMÈRICA

Ratolins atrapats. ( Argentina, Amèrica del sud)

Fem 5 o 6 parelles de xics i xiques amb els braços amunt i agafats de les mans es distribueixen per l’espai en forma de túnel i formen les trampes.

Els altres alumnes es desplacen passant per sota les trampes. Quan el mestre avisa les trampes baixen les mans i intenten atrapar ratolins.Els ratolins atrapats formaran més trampes. Guanya el ratolí que quedi sense atrapar.

Joc de les banderes (Guatemala, Amèrica del sud)

Es fan 4 grups i es col·loquen en files, 2 grups en un costat i 2 en un altre, separats uns 15 m. Les fileres que estan cara a cara formen un equip. El primer/a de cada grup ha de tenir una bandera.

Quan comença el joc, ha de córrer a portar-la al company/a del davant, que haurà de fer el mateix.

L’equip que acaba abans de passar-se la bandera és el guanyador.

Cavalcada de cavalls ( Mèxic, Amèrica central)

Es tracta de fer carreres a cavallet, un sobre l'altre per parelles d'una banda a l'altra del camp.

El rellotge ( Amèrica del nord)

Feim grups de 5 o 6 alumnes formant un cercle i un alumne es posa al mig fent girar una corda per terra per sota els peus dels altres companys. Tots han d'anar botant la corda. Si la corda toca algun company aquest passa enmig.

Earthball (Califòrnia, Nord Amèrica)

Es delimiten dos camps, es fan dos equips. El joc consisteix en dur la pilota al final del camp contrari sense que caigui o ens la lleven. El que té la pilota no se pot moure i només la poden interceptar. Guanya l'equip que més punts ha fet.

Robar cues

Preparam cintes o pitrals de 3 o 4 colors. Es fan 3 o 4 grups dels mateix nombre, a cada xic se li dona una cinta de cada color. Els xics que duen el mateix color són un grup. S'han de posar la cinta com si fos una coa. 

El professor diu un color i tots han d'anar a llevar la cinta al grup d'aquest color. Si un nin lleva una cinta se l'ha de posar a un costat de la cintura, perquè un xiquet que li hagan llevat la cinta la pot tornar a agafar. Quan tots els participants d'un grup s'han quedat sense cinta tornen a començar.

Soldat plantat

Es fan dos equips del mateix nombre. Són dos exèrcits diferents. Un equip ha d'anar a perseguir a l'altre i quan agafen un soldat al duen a la presor que serà un lloc marcat. El soldat s'ha de posar amb creu esperant que algun company el salvi tocant-li la mà. Només hi pot haver dos soldats guardant la presor. El joc acaba quan tots els soldat estan agafats. Es pot canviar de rol.

FONT:http://educacio-fisica-cp-son-oliva.blogspot.com.es/p/jocs-del-mon_15.html

L'EDUCACIÓ FÍSICA A L'ESCOLA

L’educació física també és educació

Els experts defenen el valor de la matèria més enllà de la prevenció de l’obesitat i en destaquen el caràcter socialitzador, integrador i dinamitzador

“L’educació física ja no és el salt del plint i les taules de gimnàstica; és una manera d’actuar sobre l’educació integral de les persones a través del cos i el moviment i a partir d’experiències molt directes i molt vivencials”. Amb aquesta sentència defensa Albert Batalla, degà de la Facultat de Formació de Professorat de la Universitat de Barcelona, la necessitat d’un “canvi de xip” al voltant de l’assignatura pel que fa al paper que desenvolupa en l’actualitat en la formació dels escolars i a la seva importància com a portadora d’uns valors que sovint no li són reconeguts.

Valors que tenen a veure no només amb la prevenció en la lluita contra l’obesitat, amb els quals els experts lamenten que s’ha associat gairebé exclusivament, de forma errònia, l’assignatura. Sinó també vinculats a qüestions tan importants com la socialització dels joves i nens i la integració dels nouvinguts, amb la contribució a la millora de les relacions personals, o amb la dinamització dels centres educatius i alhora d’ensenyar una nova manera de viure el lleure.

Aquests arguments, entre d’altres, van ser defensats per diversos experts i professionals del sector en una taula rodona en el marc de les IV Jornada Esport Blanquerna, el títol de la qual ja era una veritable declaració de principis: Assignatura maria? No, gràcies.

“La contínua sensació que l’educació física s’ha d’estar justificant”, la seva desaparició del currículum en alguns països, i el fet que els nous decrets de primària i secundària obrissin la porta el juny passat a una retallada horària de la matèria, van animar els organitzadors (la Facultat de Pedagogia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna de la Universitat Ramon Llull i la delegació catalana de la Federació Internacional d’Educació Física) a destinar una jornada a explicar “els perquès de l’educació física avui”, segons va explicar Enric Maria Sebastiani, professor d’aquesta Facultat i coordinador de l’acte.

Aportació de nous valors

“L’educació física ha evolucionat al mateix temps que la societat; els valors que aporta avui són molt diferents dels de fa 20 anys”, va apuntar Sebastiani.

Per a la investigadora Maria Prat, de l’àrea de didàctica de l’expressió corporal de la Universitat Autònoma, l’educació física és una “eina privilegiada” per afavorir l’adquisició d’uns valors individuals i socials. Un potencial donat per la “gran quantitat de relacions personals” que intervenen en el joc, l’esport i l’expressió corporal; “la presència de conflictes, l’aprendre a cooperar i competir, el seu llenguatge universal” (que facilita la integració dels nouvinguts) i el caràcter “vivencial i lúdic de la matèria”.

L’exprofessora d’educació física Mariona Corbella, de la Fundació Mensalus, va destacar-ne la repercussió alhora de fomentar hàbits saludables, millorar la qualitat de vida i prevenir trastorns de conducta.

Facilita la comunicació

El doctor Josep Cabedo, de Blanquerna, va destacar la importància d’un desenvolupament motor equilibrat per reforçar l’autoconfiança, i la”transferència” dels aprenentatges a altres àmbits de la vida quotidiana. La doctora Susana Pérez, de la mateixa facultat, va focalitzar l’interès de l’assignatura en tant que “afavoridora de la comunicació corporal”, i, per tant, de les relacions personals. “Un bon repertori corporal ens ajuda a comunicar-nos millor”, va indicar.

I Josep Solà, també de Blanquerna, va defensar fins i tot l’aportació de l’educació física en la construcció de la intel·ligència des de la motricitat.

Podeu trobar aquest article i més a la pàgina http://blocs.xtec.cat/sescu/

CARACTERÍSTIQUES I IMPORTÀNCIA DELS JOCS TRADICIONALS

CARACTERÍSTIQUES DELS JOCS TRADICIONALES

Els jocs tradicionals tenen una sèrie de característiques que els fan únics i han aconseguit que es mantinguen vigents i siguen atractius per a tots els xiquets de diferents generacions. 
Estes característiques són:

1. L'objectiu del joc és divertir-se
2. Els xiquets es troben bé amb ells i els produïx plaer només per jugar 
3. Les seues regles i normes són fàcils d'aprendre
4. Són motivadors
5. Els solen acompanyar cançons apegaloses

IMPORTÀNCIA DELS JOCS EN L'AMBIT INFANTIL

Els jocs tradicionals presenten moltes posibilitats per a que nosaltres com a docents puguem aprofitar el benefici de nostres alumnes amb la seua utilització al col·legi

Podem destacar:

• aprofitar el joc com l'únic fi " el joc en si mateix"
• Es pot utilitzar per al conociment de la cultura local de la seua regió
• fomenten les relacions de l'alumnat, la comunicació y sociabilització dins del grup
• El seu caràcter motivador afavorix la participació de l'alumnat en les activitats
• afavorixen la adquisició de conociments, tan conceptuals com instrumentals
• ajuden a fomentar l'autoestima
• aumenten la imaginació
• servixen com medi per afianzar la personalitat
• són una ferramenta de treball immillorable per al docent

ORÍGENS DEL JOC

Des de molt xicotet l’ésser humà, a l’igual que altres éssers vius, juga. Primer amb ell mateix, després amb diferents objectes, més tard amb altres persones i finalment decidim compartir amb eixes altres persones uns objectius determinats que fan que ens divertim junts.

Molts d’aquests jocs van sortir espontàniament gràcies a la nostra conducta juganera, instintiva i espontània que ens duu a explorar el nostre entorn.

En els temps antics, gràcies a aquest tipus de conducta, van aparèixer els primers jocs on a través dels quals els participants aprenien i es divertien fent activitats que estaven relacionades amb les principals conductes que necessitaven per a sobreviure. Per dir-ho d’altra manera, van modificar activitats quotidianes, com podien ser la caça o la recol·lecció, transformant-les en jocs on es practicaven i perfeccionaven els moviments i habilitats necessàries per a realitzar aquestes activitats.

Aquestos jocs, originaris de fa molt de temps, podem trobar-los en l’actualitat de forma modificada. D’aquest tipus de jocs podríem destacar el tir amb arc, el llançament de javelina, la pesca, la hípica o inclòs els tancaments de Sanfermins de Pamplona.

En les cultures rurals els jocs han tingut una estreta relació amb les activitats del camp, per aquest mateix motiu podem trobar en algunes poblacions jocs relacionats amb aquest medi, com poden ser “El llançament d’aixada” (element molt utilitzat pels agricultors), competicions amb animals duent càrregues molt pesades o “Les competicions de traineres” comuns en les localitats costaneres.

A mesura que es comença a abandonar el nomadisme i a establir el sedentarisme, on la població comença a establir-se en un lloc determinat, comença a donar-se-li importància a la defensa de la propietat per tal de no perdre el lloc de residència. Per tal d’estar preparat contra tot aquell que volguera llevar-nos la nostra propietat es van començar a donar els primers jocs de lluita, que a la vegada també servien de preparació militar. En Espanya tenim com a exemples d’aquest tipus de jocs la “Lluita canària o lleonesa” o el “Joc del pal o garrot canari”.

Per altra banda, en l’Antiguitat com que es desconeixia sobre molts temes, sobretot naturals, creien que els esdeveniments que ocorrien en les seues vides eren ocasionats pels deus i deïtats que volien fer-los bé o mal. Per tal de solvatar tot el que no els beneficiava feien ofrenes als deus per a que els ajudaren. Aquest tipus d’ofrenes van ser també en forma de jocs, on els participants jugaven per tal d’agradar als déus i oferir-los la seua victòria. En aquests jocs tot tenia un significat. Alguns jocs d’aquest tipus poden ser “El joc de pilota”o les “Carreres de Tarahumares”, carreres de 12 (per a dones) o 24 hores (per als homes) on corrien espentant un objecte redó amb els peus. Aquest objecte redó representava el sol i la lluna i no paraven de colpejar-lo per a que continuara el cicle dia - nit.

En el joc de pilota, el camp (dividit en dos parts) simbolitzava la terra, una part es el dia i l’altra la nit, i la pilota és el sol i la lluna. Aquest joc és la representació dels astres (sol i lluna) que van movent-se d’un lloc a un altre. El guanyador del joc era qui se’n duia el benefici dels déus.

Totes (o quasi totes) aquestes formes primeres de jocs van anar passant-se de generacions en generacions de forma que molts d’aquestos jocs formen part de la nostra cultura actual. Encara que no són exactament iguals als d’abans perquè han patit canvis al llarg del temps, les bases són les mateixes i d’aquesta forma es conserva part de la cultura dels nostres avantpassats.

FONT: http://jocs-tradicionals.blogspot.com.es/

EL JOC I EL JOC TRADICIONAL

El joc és una activitat de caràcter universal present en tots els éssers humans, des dels primers dies fins a quasi els últims. És una activitat fonamental durant tota la vida i inherent a l’ésser humà. És una activitat que té un fi en si mateixa, té algunes regles i permet definir un guanyador i un perdedor

El joc ha sigut definit per molts autors i podem definir-lo a grans trets com una activitat necessària per als éssers humans tenint suma importància en l’esfera social, ja que permet assajar certes conductes socials; sent, al mateix temps, una ferramenta útil per adquirir i desenvolupar capacitats intel·lectuals, motores i afectives. Tot això es deu realitzar de forma gustosa i amb el temps i espai necessaris.

A través del joc els xiquets es comuniquen i expressen els seus desitjos, fantasies, temors i conflictes de forma simbòlica, a més a més que reflexen la seua pròpia percepció del món.

En moltes ocasions, el joc s’ha utilitzat com una ferramenta educativa, ja que és vital per al desenvolupament en la infància. A través del joc, els xiquets desenvolupen les seues capacitats motrius, mentals, afectives i socials. També estimulen els seus sentits, la creativitat i la seua imaginació.

En la cultura és on resideixen els jocs tradicionals, jocs que coneixem des de sempre, jocs que han participat d’un procés de transmissió i que han tingut una continuïtat durant un determinat període històric. Jocs que s’han conegut i practicat durant un període de temps considerable. També podem dir que són jocs infantils (abans jocs d’adults) clàssics que es realitzen sense l’ajuda de joguets tecnològicament complexos, sinó amb el propi cos o amb recursos fàcilment disponibles en la natura o entre objectes casolans. Amb l’evolució dels jocs i la seua afluent pràctica s’han fet aquestos materials d’ús comercial, però, repetim que per a poder practicar-los no és necessària la seua compra. (Lavega, P. (2000)).

Els jocs tradicionals tenen la seua importància degut a que són jocs que, com hem dit anteriorment, s’han anat practicant durant molt de temps i s’han anat passant de generacions en generacions, per això és molt important mantindre-los i continuar la seua transmissió a les generacions vinents.

Els jocs tradicionals són un símbol cultural molt important de la terra d’on és, i “aproximant-se al coneixement d’aquestos jocs s’aproximem a la ciència de les tradicions, costums, usos, creences i llegendes d’una regió” (Lavega, P. (1995) en Regina, M. (1999)).

Aquestos jocs tradicionals estan també molt relacionats amb la religió i espiritualitat dels seus pobles, com trobem a Kishimoto (1994) en Regina, M. (1999), “el joc tradicional guarda la producció espiritual d’un poble en cert període històric. Eixa cultura no és oficial, es desenvolupa especialment de forma oral, no queda cristalitzada. Està sempre en transformació, incorporant creacions anònimes de generacions que es van succeïnt”. 

Actualment, tots coneixem esports com el futbol, l’atletisme, o el rugby, però el que tal vegada no sapiguem és que aquestos esports actuals tan populars procedeixen de jocs tradicionals. I és què, quan els jocs tradicionals comencen a estendre’s a altres zones augmentant el seu número de participants i interessats en ell, es treballa per a escriure un reglament que regule el joc, per tal de que puguen competir en igualtat de condicions les persones d’una zona amb les d’una altra. És aleshores quan el joc antigament tradicional passa a ser un esport, ja que té unes regles determinades que han de complir tots els participants al jugar. .

FONT: http://jocs-tradicionals.blogspot.com.es/