L'EDUCACIÓ FÍSICA A L'ESCOLA

L’educació física també és educació

Els experts defenen el valor de la matèria més enllà de la prevenció de l’obesitat i en destaquen el caràcter socialitzador, integrador i dinamitzador

“L’educació física ja no és el salt del plint i les taules de gimnàstica; és una manera d’actuar sobre l’educació integral de les persones a través del cos i el moviment i a partir d’experiències molt directes i molt vivencials”. Amb aquesta sentència defensa Albert Batalla, degà de la Facultat de Formació de Professorat de la Universitat de Barcelona, la necessitat d’un “canvi de xip” al voltant de l’assignatura pel que fa al paper que desenvolupa en l’actualitat en la formació dels escolars i a la seva importància com a portadora d’uns valors que sovint no li són reconeguts.

Valors que tenen a veure no només amb la prevenció en la lluita contra l’obesitat, amb els quals els experts lamenten que s’ha associat gairebé exclusivament, de forma errònia, l’assignatura. Sinó també vinculats a qüestions tan importants com la socialització dels joves i nens i la integració dels nouvinguts, amb la contribució a la millora de les relacions personals, o amb la dinamització dels centres educatius i alhora d’ensenyar una nova manera de viure el lleure.

Aquests arguments, entre d’altres, van ser defensats per diversos experts i professionals del sector en una taula rodona en el marc de les IV Jornada Esport Blanquerna, el títol de la qual ja era una veritable declaració de principis: Assignatura maria? No, gràcies.

“La contínua sensació que l’educació física s’ha d’estar justificant”, la seva desaparició del currículum en alguns països, i el fet que els nous decrets de primària i secundària obrissin la porta el juny passat a una retallada horària de la matèria, van animar els organitzadors (la Facultat de Pedagogia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna de la Universitat Ramon Llull i la delegació catalana de la Federació Internacional d’Educació Física) a destinar una jornada a explicar “els perquès de l’educació física avui”, segons va explicar Enric Maria Sebastiani, professor d’aquesta Facultat i coordinador de l’acte.

Aportació de nous valors

“L’educació física ha evolucionat al mateix temps que la societat; els valors que aporta avui són molt diferents dels de fa 20 anys”, va apuntar Sebastiani.

Per a la investigadora Maria Prat, de l’àrea de didàctica de l’expressió corporal de la Universitat Autònoma, l’educació física és una “eina privilegiada” per afavorir l’adquisició d’uns valors individuals i socials. Un potencial donat per la “gran quantitat de relacions personals” que intervenen en el joc, l’esport i l’expressió corporal; “la presència de conflictes, l’aprendre a cooperar i competir, el seu llenguatge universal” (que facilita la integració dels nouvinguts) i el caràcter “vivencial i lúdic de la matèria”.

L’exprofessora d’educació física Mariona Corbella, de la Fundació Mensalus, va destacar-ne la repercussió alhora de fomentar hàbits saludables, millorar la qualitat de vida i prevenir trastorns de conducta.

Facilita la comunicació

El doctor Josep Cabedo, de Blanquerna, va destacar la importància d’un desenvolupament motor equilibrat per reforçar l’autoconfiança, i la”transferència” dels aprenentatges a altres àmbits de la vida quotidiana. La doctora Susana Pérez, de la mateixa facultat, va focalitzar l’interès de l’assignatura en tant que “afavoridora de la comunicació corporal”, i, per tant, de les relacions personals. “Un bon repertori corporal ens ajuda a comunicar-nos millor”, va indicar.

I Josep Solà, també de Blanquerna, va defensar fins i tot l’aportació de l’educació física en la construcció de la intel·ligència des de la motricitat.

Podeu trobar aquest article i més a la pàgina http://blocs.xtec.cat/sescu/