EL JOC I EL JOC TRADICIONAL

El joc és una activitat de caràcter universal present en tots els éssers humans, des dels primers dies fins a quasi els últims. És una activitat fonamental durant tota la vida i inherent a l’ésser humà. És una activitat que té un fi en si mateixa, té algunes regles i permet definir un guanyador i un perdedor

El joc ha sigut definit per molts autors i podem definir-lo a grans trets com una activitat necessària per als éssers humans tenint suma importància en l’esfera social, ja que permet assajar certes conductes socials; sent, al mateix temps, una ferramenta útil per adquirir i desenvolupar capacitats intel·lectuals, motores i afectives. Tot això es deu realitzar de forma gustosa i amb el temps i espai necessaris.

A través del joc els xiquets es comuniquen i expressen els seus desitjos, fantasies, temors i conflictes de forma simbòlica, a més a més que reflexen la seua pròpia percepció del món.

En moltes ocasions, el joc s’ha utilitzat com una ferramenta educativa, ja que és vital per al desenvolupament en la infància. A través del joc, els xiquets desenvolupen les seues capacitats motrius, mentals, afectives i socials. També estimulen els seus sentits, la creativitat i la seua imaginació.

En la cultura és on resideixen els jocs tradicionals, jocs que coneixem des de sempre, jocs que han participat d’un procés de transmissió i que han tingut una continuïtat durant un determinat període històric. Jocs que s’han conegut i practicat durant un període de temps considerable. També podem dir que són jocs infantils (abans jocs d’adults) clàssics que es realitzen sense l’ajuda de joguets tecnològicament complexos, sinó amb el propi cos o amb recursos fàcilment disponibles en la natura o entre objectes casolans. Amb l’evolució dels jocs i la seua afluent pràctica s’han fet aquestos materials d’ús comercial, però, repetim que per a poder practicar-los no és necessària la seua compra. (Lavega, P. (2000)).

Els jocs tradicionals tenen la seua importància degut a que són jocs que, com hem dit anteriorment, s’han anat practicant durant molt de temps i s’han anat passant de generacions en generacions, per això és molt important mantindre-los i continuar la seua transmissió a les generacions vinents.

Els jocs tradicionals són un símbol cultural molt important de la terra d’on és, i “aproximant-se al coneixement d’aquestos jocs s’aproximem a la ciència de les tradicions, costums, usos, creences i llegendes d’una regió” (Lavega, P. (1995) en Regina, M. (1999)).

Aquestos jocs tradicionals estan també molt relacionats amb la religió i espiritualitat dels seus pobles, com trobem a Kishimoto (1994) en Regina, M. (1999), “el joc tradicional guarda la producció espiritual d’un poble en cert període històric. Eixa cultura no és oficial, es desenvolupa especialment de forma oral, no queda cristalitzada. Està sempre en transformació, incorporant creacions anònimes de generacions que es van succeïnt”. 

Actualment, tots coneixem esports com el futbol, l’atletisme, o el rugby, però el que tal vegada no sapiguem és que aquestos esports actuals tan populars procedeixen de jocs tradicionals. I és què, quan els jocs tradicionals comencen a estendre’s a altres zones augmentant el seu número de participants i interessats en ell, es treballa per a escriure un reglament que regule el joc, per tal de que puguen competir en igualtat de condicions les persones d’una zona amb les d’una altra. És aleshores quan el joc antigament tradicional passa a ser un esport, ja que té unes regles determinades que han de complir tots els participants al jugar. .

FONT: http://jocs-tradicionals.blogspot.com.es/