ORÍGENS DEL JOC

Des de molt xicotet l’ésser humà, a l’igual que altres éssers vius, juga. Primer amb ell mateix, després amb diferents objectes, més tard amb altres persones i finalment decidim compartir amb eixes altres persones uns objectius determinats que fan que ens divertim junts.

Molts d’aquests jocs van sortir espontàniament gràcies a la nostra conducta juganera, instintiva i espontània que ens duu a explorar el nostre entorn.

En els temps antics, gràcies a aquest tipus de conducta, van aparèixer els primers jocs on a través dels quals els participants aprenien i es divertien fent activitats que estaven relacionades amb les principals conductes que necessitaven per a sobreviure. Per dir-ho d’altra manera, van modificar activitats quotidianes, com podien ser la caça o la recol·lecció, transformant-les en jocs on es practicaven i perfeccionaven els moviments i habilitats necessàries per a realitzar aquestes activitats.

Aquestos jocs, originaris de fa molt de temps, podem trobar-los en l’actualitat de forma modificada. D’aquest tipus de jocs podríem destacar el tir amb arc, el llançament de javelina, la pesca, la hípica o inclòs els tancaments de Sanfermins de Pamplona.

En les cultures rurals els jocs han tingut una estreta relació amb les activitats del camp, per aquest mateix motiu podem trobar en algunes poblacions jocs relacionats amb aquest medi, com poden ser “El llançament d’aixada” (element molt utilitzat pels agricultors), competicions amb animals duent càrregues molt pesades o “Les competicions de traineres” comuns en les localitats costaneres.

A mesura que es comença a abandonar el nomadisme i a establir el sedentarisme, on la població comença a establir-se en un lloc determinat, comença a donar-se-li importància a la defensa de la propietat per tal de no perdre el lloc de residència. Per tal d’estar preparat contra tot aquell que volguera llevar-nos la nostra propietat es van començar a donar els primers jocs de lluita, que a la vegada també servien de preparació militar. En Espanya tenim com a exemples d’aquest tipus de jocs la “Lluita canària o lleonesa” o el “Joc del pal o garrot canari”.

Per altra banda, en l’Antiguitat com que es desconeixia sobre molts temes, sobretot naturals, creien que els esdeveniments que ocorrien en les seues vides eren ocasionats pels deus i deïtats que volien fer-los bé o mal. Per tal de solvatar tot el que no els beneficiava feien ofrenes als deus per a que els ajudaren. Aquest tipus d’ofrenes van ser també en forma de jocs, on els participants jugaven per tal d’agradar als déus i oferir-los la seua victòria. En aquests jocs tot tenia un significat. Alguns jocs d’aquest tipus poden ser “El joc de pilota”o les “Carreres de Tarahumares”, carreres de 12 (per a dones) o 24 hores (per als homes) on corrien espentant un objecte redó amb els peus. Aquest objecte redó representava el sol i la lluna i no paraven de colpejar-lo per a que continuara el cicle dia - nit.

En el joc de pilota, el camp (dividit en dos parts) simbolitzava la terra, una part es el dia i l’altra la nit, i la pilota és el sol i la lluna. Aquest joc és la representació dels astres (sol i lluna) que van movent-se d’un lloc a un altre. El guanyador del joc era qui se’n duia el benefici dels déus.

Totes (o quasi totes) aquestes formes primeres de jocs van anar passant-se de generacions en generacions de forma que molts d’aquestos jocs formen part de la nostra cultura actual. Encara que no són exactament iguals als d’abans perquè han patit canvis al llarg del temps, les bases són les mateixes i d’aquesta forma es conserva part de la cultura dels nostres avantpassats.

FONT: http://jocs-tradicionals.blogspot.com.es/