ESTIRADA DE CORDA
Número de jugadors: Entre 10 i 15 per equip.
Lloc/zona ideal per practicar-ho: Un terreny pla d'almenys 30 metres
Material: Una corda gruixuda, de 20 metres de llargada i un mocador que es lliga a la meitat de la corda.
Explicació:
Els participants fan dos grups. Cada equip es col·loca a una banda de la corda que està separada per un mocador que s'ha lligat al mig. A terra, a la meitat del camp de joc, es traça una línia.
Comença el joc tibant fort la corda, de tal forma que l'equip que tingui més força ha d'aconseguir fer xafar la línia al primer participant de l'equip contrari.
LA FERRADURA
Número de jugadors: Individual o per parelles.
Lloc/zona ideal per practicar-ho: Una plaça, un pati, una zona plana.
Material: Tres o més ferradures i una varilla de ferro de dos pams.
Explicació:
És un joc que hem après a l'institut. Abans, quan hi havia més cavalls i matxos, s'hi jugava més. Avui no és gaire habitual veure-hi jugar.
Per a jugar-hi s'ha de plantar una vara de ferro a terra i traçar al seu voltant una circumferència de 50 o 60 centímetres de diàmetre. Cada jugador té entre 3 i 5 ferradures. Des d'una distància d'un parell de metres les han de tirar intentant que es quedin agafades a la vara o, si més no, que quedin dintre de la rotllana.
EL MOCADOR
Número de jugadors: Per grups. En total un màxim de vint.
Lloc/zona ideal per practicar-ho: Una plaça o un carrer que no passin cotxes.
Material: Un mocador.
Explicació:
Es fan dos equips d'igual nombre de jugadors i es separen uns vint metres. Cada grup es numera sense que l'equip contrari sàpiga els números.
Qui porta el joc es posa al mig dels dos equips, amb un mocador a la ma. Aleshores comença el joc cridant, fort, un número.
El jugador de cada equip que té aquest número ha de sortir corrents a agafar el mocador. L'objectiu és agafar-lo i tornar al seu lloc sense que el contrari el toqui. Si el toca queda eliminat, en canvi, si no ho aconsegueix és aquest qui resta eliminat.
Els eliminats es posen al costat del qui condueix el joc i podran ser salvats per un company si, en agafar el mocador, el toquen i aconsegueixen tornar al grup sense ser tocats pel contrari.
El joc s'acaba quan a un dels equips es queda sense jugadors.
És un joc típic d'estiu, al carrer, o també quan es va al camp, a l'ermita...
Qui porta el joc es posa al mig dels dos equips, amb un mocador a la ma. Aleshores comença el joc cridant, fort, un número.
El jugador de cada equip que té aquest número ha de sortir corrents a agafar el mocador. L'objectiu és agafar-lo i tornar al seu lloc sense que el contrari el toqui. Si el toca queda eliminat, en canvi, si no ho aconsegueix és aquest qui resta eliminat.
Els eliminats es posen al costat del qui condueix el joc i podran ser salvats per un company si, en agafar el mocador, el toquen i aconsegueixen tornar al grup sense ser tocats pel contrari.
El joc s'acaba quan a un dels equips es queda sense jugadors.
És un joc típic d'estiu, al carrer, o també quan es va al camp, a l'ermita...
CORRIDA DEL CABÀS O DE LES PEDRES
Número de jugadors: Depenent del nombre de cabassos. En principi 5 per corrida.
Número de jugadors: Depenent del nombre de cabassos. En principi 5 per corrida.
Lloc/zona ideal per practicar-ho: Un terreny pla d'uns quinze metres
Material: Almenys 5 cabassos i 10 pedres de riu per cabàs.
Explicació:
El joc consisteix en recollir el més ràpidament possible les deu pedres alineades davant el cabàs, i separades un metre unes de les altres.
Quan s'inicia el joc cada jugador ha d'anar corrents i posar les pedres al seu cabàs, d'una en una, és a dir, el més ràpid possible. Cada cop, però, sols en pot agafar una i posar-la al cabàs i després tornar a córrer per agafar-ne una altra -el cabàs no es toca, es queda a la línia de sortida-.
L'ordre per començar a recollir és indistint. Es pot començar per la primera, per la darrera o per la meitat.
Guanya el qui recull primer la filera de pedres que té davant seu.
XARRANCA, XANCLETA, PALET O AVIÓ
Número de jugadors: Un màxim de cinc.
Lloc/zona ideal per practicar-ho: Una plaça, plana.
Material: Un guix i una pedra plana.
Explicació:
Es marca a terra la xarranca. Per torns cada jugador tira una pedra plana a la casella que toca. Es comença per la 1 i es va pujant. Cal que la pedra caigui dins de la casella, sense tocar les vores. Aleshores es fa el recorregut de la xarranca de la següent manera: cal passar per totes les caselles, successivament, saltant-se la casella que té la pedra, a peu coix, sense trepitjar les línies ni tocar amb l'altre peu el terra.
Si el recorregut és dels que tenen caselles en creu i si cap de les dues caselles no és la que té la pedra, en arribar a aquestes es posa un peu a cadascuna. En arribar a l'última casella es gira i torna fins al principi. Quan s'està a la casella anterior a la que té la pedra cal ajupir-se i agafar-la i tornar amb ella al principi. Si durant aquest recorregut en algun moment el jugador toca amb l'altre peu al terra o trepitja una ratlla o en llençar la pedra no encerta bé la casella corresponent li passa el torn. Si es fa tot el recorregut es continua amb la següent casella fins que s'han fet totes.
Guanya qui primer fa tot el recorregut.
No hay comentarios:
Publicar un comentario